20191209

Terra Roja /// Red Land













RED LAND

The local has long responded to global cultural and economic processes. The countryside has been historically linked to the city, to the urbanization and market dynamics that, as a result of industrialization, have radically transformed rural societies and their environment in recent times. However, in today's global society, places are shaped by interdependence relationships with other places and may consider that the radical sense of place is complemented by flows apparently alien to it.

In the green language, Raymond Williams (2001) has already explained how in any place, throughout the world, the agrarian confidence was challenged by the feelings of loss, melancholy and regret. However, he explains how an alternative principle of trust in nature itself and in relation to the human community was developed during the eighteenth century. In this sense, the emotional fluctuation as a result of both perceptions of reality would form a new unit that, according to the author, would sink its roots into a rather long sentimental story.

In the current context dominated by ecological discourse, the photographic project that we present here pays attention to the emotional dimension that red represents. At the midpoint of the Segarra plateau, where intensive cereal agriculture and the agri-food industry have become hegemonic, the small village of Tarroja becomes a metaphor for some lost sensitivity. Lately, since the Green Revolution, the countercultural spirits, the new cultural imagery close to Eastern spirituality and agro-ecology have led to the need to separate and expand.

All in all, the genius loci coexists with a humanity long disengaged from nature. Today's cultural hybrids respond to a heterogeneity of cultural imagery that, between a modernity yet to be realized and nostalgia for the past, confronts the idealization of an unknown paganism. Men and their gadgets have long encouraged each other and in this way they landscapefully encourage the land that barely supports them.

Green, complementary to red, would have hidden its meaning due to its dominance. However, at night, the red spirit stands out and envelops everything that, during the day, is dazzled and veiled by the sun: the water of the Sió river, the trench of a railway that never existed, the old road of the abandoned town of Tudela on the hill where the hermitage of Saint Michael still resists, the telluric force emanating from the stony headlands of the region and the cavities that they hide, the dry stone walls of so many rural constructions, the layout of the ritual dances performed by a group new age on the hill of the "house of the hunters" or, next to the inhabited nucleus, the roofs and the fountain beside the old road to Cervera.

Marc Verdés i Oliva
___________________________________________________________________________


TIERRA ROJA

Hace tiempo que lo local responde a procesos culturales y económicos de carácter mundial. El campo ha estado ligado históricamente a la ciudad, a las dinámicas urbanizadoras y de los mercados que, a raíz de la industrialización, han transformado radicalmente las sociedades rurales y su medio en los últimos tiempos. Sin embargo, en la sociedad global actual, los lugares se conforman mediante las relaciones de interdependencia con otros lugares pudiendo considerar que el sentido radical de lugar queda complementado por flujos aparentemente ajenos al mismo.

En el lenguaje verde, Raymond Williams (2001) ya expuso cómo en cualquier lugar, en todo el globo terráqueo, la confianza agraria fue desafiada por los sentimientos de pérdida, la melancolía y el lamento. Por el contrario, relata cómo durante el siglo dieciocho se desarrolló un principio alternativo de confianza en la misma naturaleza y en relación a la comunidad humana. En este sentido, el vaivén emocional a raíz de ambas percepciones de la realidad conformarían una nueva unidad que, según el autor, hundiría sus raíces en una historia sentimental bastante alargada.

En el contexto actual dominado por el discurso ecológico, el proyecto fotográfico que aquí presentamos pone la atención en la dimensión emocional que el rojo representa. En el punto medio del altiplano de la Segarra, donde la agricultura intensiva del cereal y la industria agroalimentaria han devenenido hegemónicos, el pueblo de Tarroja deviene en metáfora de cierta sensibilidad perdida. Últimamente, de la Revolución Verde esta parte, los ánimos contraculturales, los nuevos imaginarios culturales cercanos a la espiritualidad oriental y la agroecología han vehiculado la necesidad de espaciarse y de explayarse.

Con todo, el genius loci convive con una humanidad desligada desde hace tiempo de la naturaleza. Los híbridos culturales de hoy responden a una heterogeneidad de imaginarios culturales que, entre una modernidad aún por realizar y la nostalgia de un pasado, se confrontan a la idealización de un paganismo desconocido. Hace mucho que los hombres y sus artilugios se animan mutuamente y de esta manera animan paisajísticamente el terruño que apenas los sostiene.

El verde, complementario al rojo, habría ocultado el sentido de aquel debido a su dominancia. No obstante, de noche, el espíritu rojo sobresale y envuelve todo lo que, durante el día, queda deslumbrado y velado por el sol: el agua del río Sió, la trinchera de un ferrocarril que nunca existió, el camino viejo del pueblo abandonado de Tudela sobre la colina donde todavía resiste la ermita de San Miguel, la fuerza telúrica emanada desde los promontorios pedregosos de la comarca y las cavidades que esconden, los muros de piedra seca de tantas construcciones rurales, el trazado de las danzas rituales realizadas por un grupo new age en la colina de la "casa de los cazadores" o, a la vera del núcleo habitado, las cubiertas y la fuente que hay junto al camino viejo de Cervera.

Marc Verdés i Oliva
___________________________________________________________________________


TERRA ROJA 

Fa temps que allò local respon a processos culturals i econòmics de caràcter mundial. El camp ha estat lligat històricament a la ciutat, a les dinàmiques urbanitzadores i dels mercats que, arran de la industrialització, els darrers temps han transformat radicalment les societats rurals i el seu medi. Tanmateix, en la societat global actual, els llocs es conformen mitjançant les relacions d’interdependència amb altres llocs podent considerar que el sentit radical de lloc resta complementat per fluxos aparentment aliens a aquest. 
Al llenguatge verd, Raymond Williams (2001)1 ja va exposar com arreu, en tot el globus terraqüi, la confiança agrària fou desafiada pels sentiments de pèrdua, la melancolia i el lament. Per contra, relata com durant el divuit es desenvolupà un principi alternatiu de confiança en la mateixa naturalesa i en relació a la comunitat humana. En aquest sentit, el vaivé emocional arran d’ambdues percepcions de la realitat conformarien una nova unitat que, segons l’autor, enfonsaria les seves arrels a una història sentimental prou allargada. 
En el context actual dominat pel discurs ecològic, el projecte fotogràfic que aquí presentem posa l’atenció en la dimensió emocional que el roig representa. Al bell mig de l’altiplà de la Segarra, on l’agricultura intensiva del cereal i la indústria agroalimentària han esdevingut hegemònics, el poble de Tarroja esdevé la metàfora de certa sensibilitat perduda. Darrerament, de la Revolució Verda ençà, els ànims contraculturals, els nous imaginaris culturals propers a l’espiritualitat oriental i l’agroecologia hi han vehiculat la necessitat d’espaiar-se i d’explaiar-se. 
Amb tot, el genius loci conviu amb una humanitat deslligada d’antuvi de la naturalesa. Els híbrids culturals d’avui responen a una heterogeneïtat d’imaginaris culturals que, entre una modernitat encara per realitzar i la nostàlgia d’un passat, es confronta a la idealització d’un paganisme inconegut. Fa molt que els homes i els seus ginys s’animen mútuament i d’aquesta manera animen paisatgísticament el terrer que ben just els sosté. 
El verd, complementari al roig, hauria ocultat el sentit d’aquell arran de la seva dominància. No obstant, de nit, l’esperit vermell sobresurt i embolcalla tot allò que, durant el dia, resta enlluernat i velat pel sol: l’aigua del riu Sió, la trinxera d’un ferrocarril que mai va passar, el camí vell del poble abandonat de Tudela dalt del turó on encara hi ha l’ermita de Sant Miquel, la força tel·lúrica emanada des dels promontoris pedregosos de la contrada i les cavitats que amaguen, els murs de pedra seca de tantes construccions rurals, el traçat de les danses rituals realitzades per un grup new age al turonet de la “casa dels caçadors” o, a raser del nucli habitat, els coberts i la font que hi ha a tocar del camí vell de Cervera. 
Marc Verdés i Oliva